Carta d'agraïment a l'Hospital de Palamós

Hola amics, companys i companyes. Ara fa 1 mes que he tornat d'Uganda. He necessitat aquest temps per reubicar-me i per ordenar els fets, experiències i records viscuts, i ara, us vui explicar el que van poder fer aquells dies allà.

Expedició UGANDA 2010

Hola! Ja hem arribat sans i estalvis. Amb nosaltres hem portat una sarró ple d’aventures i experiències per compartir.

En primer lloc agrair-vos a tots els que ens heu ajudat d’una manera o altre. Coneixent a la Kim, estic segur que us ho voldria agrair a cadascun de vosaltres personalment.

Clickeu sobre la imatge per a veure les fotos.

L’inici del viatge no va ser el mateix per a tothom. La Joana, en Peto i l’Uri van anar directes cap a casa de la Kim i d’aquesta manera començar a fer feina. La resta (en Cisco, la Gisela, en Coris i l’Eloi) vàrem decidir fer el trajecte des de l’Aeroport fins a casa de Kim amb bicicleta; 3 dies i 2 nits passejant per l’Àfrica perduda. Les bicis es van escaxerrar més del previst però els paratges on vàrem acampar i les persones trobades durant el camí ho varen compensar.

Un cop tots a casa de la Kim comença la feina de veritat i les primeres complicacions. Uganda és un país difícil i qualsevol feina es converteix en una gimcana. Quan no s’espatlla una cosa se n’espatlla una altre. Al final tot s’arregla, si més no a l’estil africà (que vol dir amb algun invent).

Els darrers dies del viatge ens els vàrem agafar de turistes. Cal dir que cada component del grup es va pagar totes i cadascuna de les despeses. Agrair-los també que invertissin les seves vacances anuals en aquest projecte.

Una passejada per conèixer els paisatges i els animals del país va ser el nostre adéu aquest místic continent.

En el sarró hi queden doncs: els moments amb la mainada a casa de Kim, els curiosos àpats que ens han atipat durant tot el viatge, les bestioles (grans i petites) que hem anat trobant pel camí i dins el llit, els moments durs sobre una bicicleta carregada com un cargol, l’hospitalitat de la Kim, aquelles persones que sense ser propietaris de res et regalaven el seu sincer somriure, ...

Haurem de pensar la manera d’explicar-vos amb més detalls aquestes i d’altres historietes.

Finalment recordar complagut tot el que hem fet per què el projecte hagi estat una realitat:

Abans del viatge:

- La creació de la Oenagé.
- L’exposició de Sant Cristina.
- L’entrevista a TV Hospitalet.
- El dinar solidari.

Durant el viatge:

- Execució de petits projectes amb les nostres pròpies mans

(aigües pluvials, plaques solars, tancat de porcs, cuines de fang, construcció d’una llar, ...).
- Entrega personal de totes les donacions a la Kim (3.500€)
- Lliurament de 7 bicicletes mountainbike.
- Inici del projecte de compreses.
- Suport tècnic i humà a una persona increïble.

Gràcies a tots en nom de l’associació, dels viatgers i sobretot de la Kim.

PROJECTE 0: Kim in Afrika


















.. EL VAN PENJAR DELS GENITALS PERQUÈ EL SEU PARE ESTAVA CANSAT DE QUE MULLÉS EL LLIT. NINGÚ DE LA SEVA FAMÍLIA EL VA ANAR A RECOLLIR DESPRÉS DE PASSAR DOS MESOS A L'HOSPITAL RECUPERANT-SE. EL VAIG RECOLLIR JO, I DES DE LLAVORS AQUEST NEN PETIT I DOLÇ HA ESTAT VIVINT AMB NOSALTRES, ARA JA FA VIDA NORMAL ...
 
Clickeu sobre la imatge

La Kim Vogel és una noia Holandesa que als seus 26 anys va anar cap Uganda a treballar com a voluntària. Per viure les seves inquietuds va cooperar en un col•legi-orfenat en una zona rural durant 6 mesos.

Uns dies abans de tornar cap a casa va trobar un nadó abandonat i moribund en una fosa sèptica. La Kim li va salvar la vida però llavors cap persona ni cap entitat governamental es va voler fer càrrec de la petita. Va ser en aquest moment quan va haver de prendre la decisió més difícil de la seva vida. Per tenir cura de la menuda Rosah va renunciar a tot; a la seva família, als seus amics, a la seva terra,... Va engegar aquest nou repte tota sola i en un país difícil com Uganda.

Ja han passat més de tres any i la Kim continua en aquest país però no cuidant d’una criatura, sinó de 9. Tots ells; nens abandonats, alguns maltractats greument per les seves famílies. Alguns amb malalties tant greus com el VIH. D’altres només passen una temporada a casa seva per recuperar-se de la desnutrició i malalties per tornar després amb les seves famílies.

Algunes de les criatures que han passat per la llar de la Kim són petits supervivents, que gràcies a la Kim, avui tenen ganes de viure. Aquesta heroïna Holandesa s’esforça dia a dia per garantir-los un sostre, un plat a taula, una educació i el que és més important per ella; els hi dona l’amor i l’efecte que fa temps que no tenen.

Ha construït la seva llar a uns 12 kilòmetres de la civilització, amb el que comporta sobreviure sense els serveis bàsics als que estem acostumats en el primer mon i l’ha convertit en un refugi de nens enmig l’Àfrica.

Madame Kim, com l’anomenen els autòctons, encara no ha fet els 30 anys. Ara mateix a més de fer de mare de tota aquesta mainada, també ajuda a d’altres famílies a sortir de la misèria. Coopera amb associacions locals africanes; entre d’altres una associació de dones vídues víctimes del SIDA i col•labora directament amb un petit hospital de la zona tenint cura dels més petits. Gràcies amics arreu del mon i a les seves petites ajudes porta endavant a la seva nova família i ajuda dins les seves possibilites al seu entorn.
Com ella mateixa diu:

“És una experiència única ser testimoni de com aquests nens han superat les seves vivències traumàtiques i han après a gaudir de la vida com ho ha de fer un nen. Aquests és el millor regal per a mi, i per aquesta raó tinc moltes ganesa de continuar endavant.
Gràcies!”

Les ajudes recollides se li fan arribar directament i integra fins a al porta de casa seva. Cada any s’organitza un viatge solidari per portar-li les donacions i de pas donar la mà d’obra necessària per executar un projecte de voluntariat que ella mateix tria.

La Kim és una noia emprenedora, solidaria i molt treballadora. Està una mica com una cabra, però és genial. És un ídol: avui en dia és difícil trobar una persona capaç de deixar-ho tot per portar a terme un projecte com aquest.

PreAfrica 2010

Aquí us posem quatre fotos de l'excursió d'entrenament i posta a punt que varem fer el grup que marxem cap a l'Àfrica (lloc: Les Gavarres):


http://picasaweb.google.com/aunolo/PreAfrica2010?feat=directlink