Hola amics, companys i companyes. Ara fa 1 mes que he tornat d'Uganda. He necessitat aquest temps per reubicar-me i per ordenar els fets, experiències i records viscuts, i ara, us vui explicar el que van poder fer aquells dies allà.
Us deia a l'altre missatge, que el projecte per mi més interessant era el de les compreses. La Kim ens va portar a visitar la fàbrica. Hi treballen 27 noies. L'encarregada de l'ONG que porta a terme aquest projecte ens va explicar tot el funcionament, problemes i dificultats, però també ens va comunicar una bona notícia, que ara tenien una gran comanda de Nacions Unides. Això és molt important perquè si els agraden les compreses serà un impuls molt gran pel seguiment d'aquesta fàbrica. La Kim es va comprometre a comprar un equivalent de 1000euros, que són 500 packs de compreses, que vol regalar a les nenes, noies, que viuen al poble i voltants d'allà on ella viu. La fàbrica està a prop de la ciutat de Masaka, a uns 70 km de Kabira, que és el poble on viu la Kim.
Respecte les altres cosetes que ens va demanar la Kim per fer, doncs, la veritat, vam treballar molt. Vam fer cuines de fang a dues cases, vam construir la granjeta o un tancat, com se li vulgui dir, per un porc, que dormia a dins la casa amb la senyora perquè no li robessin, van començar la casa d'un avi que viu amb un nen de 2 anyets, perquè la que tenia se li havia cremat, però aquesta casa no la vam poder acabar perquè ens va ploure d'una manera imparable, i ja no teniem més dies per tornar. Vam visitar altres famílies, i la Kim els portava menjar i diners, perquè poguessin dur a terme feines que nosaltres no podiem fer per falta de temps.
I a casa de la Kim, vam arreglar les bateries de les plaques solars per obtenir major rendiment i en vam col.locar dues de noves, vam arreglar i posar de noves, les canals,que canalitzen l'aigua cap a uns dipòsits, que són el seu suministrament la resta de l'any, vam arreglar les bicicletes que durant el viatje havien patit algun incident, per deixar-les-hi com noves, vam fabricar lleixes, una escala de fusta, i vam ajudar a organitzar unes colonies de cap de setmana per 15 nens, a casa de la Kim.
També vam fer molta feina casolana, rentar roba, cuinar i netejar, i la part més bonica era jugar , entretenir i disfrutar de les nenes. En aquest moment són once persones que viuen amb la Kim: dues nenes de 3 anys(Rosa i Betty); una de 5(Babiria); una de 2'5 anys amb la seva mare de 17 anys(Betty petita i Resty); tres nois entre 11 i 14 anys( Peter, Frank i Julius); un noi més gran, en Sunday, que ajuda a la Kim en totes les feines i cuida de la mainada quan ella ha de marxar; la Maurin , una encantadora noia estudiant d'infermeria i que hi va els caps de setmana; i en Joseph que és el vigilant nocturn. A més del manteniment d' aquesta gran família, també paga els estudis a deu nens que estan internats al col.legi. I que més us dic, que també ajuda a les families que ho necessiten.
Per mi ha estat una experiència meravellosa i molt interessant, plena d'anècdotes per explicar, bones i dures, però tot ho puc resumir amb una paraula: KIM . Una noia de 30anys que va anar a Àfrica per fer un voluntariat de sis mesos i que porta més de quatre anys,amb una força increïble, amb un cor més gran que tot el món, que és capaç de fer feliç a aquesta mainada i que a més és una anfitriona excel.lent,i us assseguro que ens ho ha demostrat. A partir d'ara jo la considero la meva heroïna i m'ha encantat conèixer-la.
Vui donar-vos les gràcies de part de la Kim i de part meva per tota la col.laboració econòmica, per tots els ànims i els bons desitjos que he rebut , per l'interès que tants de vosaltres m'heu demostrat amb els vostres mails, per telèfon i en persona. M'he sentit molt recolzada per tots vosaltres, moltes i moltres gràcies.
Us deia a l'altre missatge, que el projecte per mi més interessant era el de les compreses. La Kim ens va portar a visitar la fàbrica. Hi treballen 27 noies. L'encarregada de l'ONG que porta a terme aquest projecte ens va explicar tot el funcionament, problemes i dificultats, però també ens va comunicar una bona notícia, que ara tenien una gran comanda de Nacions Unides. Això és molt important perquè si els agraden les compreses serà un impuls molt gran pel seguiment d'aquesta fàbrica. La Kim es va comprometre a comprar un equivalent de 1000euros, que són 500 packs de compreses, que vol regalar a les nenes, noies, que viuen al poble i voltants d'allà on ella viu. La fàbrica està a prop de la ciutat de Masaka, a uns 70 km de Kabira, que és el poble on viu la Kim.
Respecte les altres cosetes que ens va demanar la Kim per fer, doncs, la veritat, vam treballar molt. Vam fer cuines de fang a dues cases, vam construir la granjeta o un tancat, com se li vulgui dir, per un porc, que dormia a dins la casa amb la senyora perquè no li robessin, van començar la casa d'un avi que viu amb un nen de 2 anyets, perquè la que tenia se li havia cremat, però aquesta casa no la vam poder acabar perquè ens va ploure d'una manera imparable, i ja no teniem més dies per tornar. Vam visitar altres famílies, i la Kim els portava menjar i diners, perquè poguessin dur a terme feines que nosaltres no podiem fer per falta de temps.
I a casa de la Kim, vam arreglar les bateries de les plaques solars per obtenir major rendiment i en vam col.locar dues de noves, vam arreglar i posar de noves, les canals,que canalitzen l'aigua cap a uns dipòsits, que són el seu suministrament la resta de l'any, vam arreglar les bicicletes que durant el viatje havien patit algun incident, per deixar-les-hi com noves, vam fabricar lleixes, una escala de fusta, i vam ajudar a organitzar unes colonies de cap de setmana per 15 nens, a casa de la Kim.
També vam fer molta feina casolana, rentar roba, cuinar i netejar, i la part més bonica era jugar , entretenir i disfrutar de les nenes. En aquest moment són once persones que viuen amb la Kim: dues nenes de 3 anys(Rosa i Betty); una de 5(Babiria); una de 2'5 anys amb la seva mare de 17 anys(Betty petita i Resty); tres nois entre 11 i 14 anys( Peter, Frank i Julius); un noi més gran, en Sunday, que ajuda a la Kim en totes les feines i cuida de la mainada quan ella ha de marxar; la Maurin , una encantadora noia estudiant d'infermeria i que hi va els caps de setmana; i en Joseph que és el vigilant nocturn. A més del manteniment d' aquesta gran família, també paga els estudis a deu nens que estan internats al col.legi. I que més us dic, que també ajuda a les families que ho necessiten.
Per mi ha estat una experiència meravellosa i molt interessant, plena d'anècdotes per explicar, bones i dures, però tot ho puc resumir amb una paraula: KIM . Una noia de 30anys que va anar a Àfrica per fer un voluntariat de sis mesos i que porta més de quatre anys,amb una força increïble, amb un cor més gran que tot el món, que és capaç de fer feliç a aquesta mainada i que a més és una anfitriona excel.lent,i us assseguro que ens ho ha demostrat. A partir d'ara jo la considero la meva heroïna i m'ha encantat conèixer-la.
Vui donar-vos les gràcies de part de la Kim i de part meva per tota la col.laboració econòmica, per tots els ànims i els bons desitjos que he rebut , per l'interès que tants de vosaltres m'heu demostrat amb els vostres mails, per telèfon i en persona. M'he sentit molt recolzada per tots vosaltres, moltes i moltres gràcies.
Joana.
.