Cursa femenina amb bicicleta Solidaria

Us convidem a aquesta magnífica cursa femenina amb bicicleta de carretera per la zona de Vic el 30 d'abril. Part dels beneficis aniran destinats  a Activa-Solidària.
Gràcies Cristina!






CURSA SOLIDÀRIA A UGANDA

Si vols anar-hi i viure una experiència única... posa't en contacte amb nosaltres.





DETALLS DE REALITAT - UGANDA 2016


L'experiència viscuda i relatada del Jordi ens obrirà els ulls a una realitat diferent però contemporània al nostra temps...

Jueves 27 de octubre. Llevamos dias intentando poner a punto las bicis para descubrir nuevos caminos en la zona rural entre Rakai y el parque Mburo en Uganda. Una nueva ruta que Eloi Belloch se ha currado via google maps a ojo de buen cubero. Lo de "llevamos" es un decir, la verdad es que el trabajo es para Eloi y super Xavi Coris, un crack de la mecánica y el buen humor. Los demás, algo patosos, estorbamos más que otra cosa. No hemos podido traer las bicis por el sobrecoste de KLM y las que dejamos hace tres años necesitan milagros para aguantar equipajes y caminos impracticables pero en manos de Coris todo se arregla... Hay que espabilar, empiezan a llegar las lluvias y los caminos seran imprevisibles...
Repetimos destino por una nueva zona, pero con una novedad, este año nos acompañará Kim Vogel, la sacaremos de su habitual entrega a los demás para ir a pasear por pueblos remotos y entre maravillosas cebras.
Cuando por la mañana Kim avisa a Marian de que por la tarde puede acompañarla a ver a Tom, le pido si puedo unirme a ellas. En mi otra visita a Uganda vi el ala de nutrición infantil del hospital de Kyotera y el proyecto agrario en el que da trabajo a tantas mujeres, pero no tuve ocasión de acompañarla a ver a Tom por que en el grupo había más enfermeras mucho más útiles que yo allí.
Pero esta vez accede encantada, tan solícita a nuestras constantes peticiones como siempre.
Después de comer nos adentramos por desvíos cruzando chozas y pequeños cultivos familiares hasta que hay que dejar el coche atrás y seguir a pie.
Entre palmeras y judias que no crecen por que las lluvias llegan otra vez muy tarde, una choza de adobe como las otras de la zona, de poco más de 15 metros cuadrados repartidos en 4 mini estancias sin más puertas que la de delante y la de detrás. Alguna cortina raída. Pocos enseres. El suelo irregular de tierra compactada. En la parte de atrás, en una silla con cojín proporcionada por Kim, está Tom a la sombra de las palmeras. Frente al fuego apagado que aún por la tarde calienta a un perrucho flaco tumbado en la ceniza.
Tiene 20 años y aparenta 8. Pasó malaria de pequeño, quien sabe exáctamente cuando... Apenas tiene movilidad en piernas y brazos y le cuesta levantar la mirada, pero al hacerlo muestra unos ojazos enormes, llenos de vida y alegría por ver a Kim y anticipar sus cariñosos cuidados.
Hace cinco años que lo descubrió. Tras morir la madre lo cuidaba la abuela, pero al fallecer ésta, quedó en manos de un padre sobrepasado. El lugar estaba sucio y el padre no se ocupaba mínimamente de Tom. Kim lo llevó a los tribunales y ahora el padre por órden del juez mantiene la choza limpia y en orden y da de comer dos veces al día a Tom. Por eso la relación entre ellos es algo tensa pero bien respetuosa y agradecida.
Kim interroga a Tom en inglés y él balbucea las respuestas, sobre cuánto come, si ha hecho pipí... Popó no... Es el motivo principal de la visita semanal de Kim, practicarle una lavativa y hoy se ha traido a Marian para ayudarla.
Marian es una aragonesa fuerte con mucha experiencia como enfermera en urgencias. Y corre muchos más kilómetros que yo. Por eso cuando veo que a ella también la supera la situación soy consciente de la magnitud de la misma.
Los tres acariciamos y bromeamos con Tom que celebra feliz las atenciones.
Kim nos pide que la ayudemos a llevarlo dentro, recostado le aplican la lavativa mientras nos explica los problemas con los vecinos cercanos, debe andar con pies de plomo para que la superstición o la ignorancia no conlleven malos juicios hacia ella. Podrían acusarla de abusos sexuales por andar lavando y tocando a un joven como Tom.
Nos lo va explicando mientras esperamos que la lavativa haga efecto y veo como a Marian se le empañan los ojos mientras Kim sonrie cariñosamente comprendiendo nuestras emociones.
Nos explica que aunque cueste de entender, va muy bien que Tom duerma en el suelo por que así no puede caerse de la cama y alcanza bien la botella de plástico donde orina.
Cuando nos dice que ya está, que la lavativa ha hecho efecto, ambas se ponen guantes de latex y sobre una silla de plástico lo lavan con todo el amor que pueden. Luego lo tumban sobre un saco de plástico para acabar de lavarlo bien, mientras Marian nos explica que necesitaría recuperación diaria para recuperar algo de sus atrofiados músculos. Kim comprueba que las nalgas están endurecidas por pasar los dias sentados pero no hay llagas como en otras ocasiones.
Lo visten con ropa que yo he traido, ropa que me dió una mamá del cole a quien se la pedí, mientras aparece el padre empujando una bici oxidada que carga tres garrafas amarillas y viejas de 15 litros de agua que trae desde vete a saber donde.
Su mirada entre vergonzosa, tímida, resentida y agradecida está perdida, pero asiente contento a Kim cuando ésta le reconoce que lo está haciendo muy bien con Tom.
Debe tener 50 años pero aparenta 60. Seco y fuerte me cuesta entender como sigue adelante.
Finalmente acaricio los brazos y piernas frías de tan poca circulación donde apenas se puede hacer masaje por la falta de músculo mientras le ayudo a beber un refresco de fruta que engulle con placer. Después Kim le acerca el plato de comida que le ha traido y él sólo se incorpora para degustarlo con una mano.
Cuando volvemos Kim nos explica que ella no puede venir más por que el padre dejaría de atenderlo y ella no dá más de si. Tampoco tiene voluntarios que puedan venir a diario a hacerle recuperación muscular.
Durante la visita he tenido que salir tres veces de la choza a llorar. Marian tampoco se contiene. Kim nos abraza y nos da un poco más de ese amor que desborda.
Le pregunto cuan largos se le deben hacer los días a Tom sentado en aquella silla. Ella me dice que cree que Tom es bastante feliz pese a todo. Está con su padre en su casa y no en un rincón de alguna institución y en su nivel de conciencia siempre lo encuentra sonriente.
La misma pregunta de siempre me aprieta la cabeza. Por qué soy tan afortunado y por qué alguien como Tom ha tenido tan mala suerte?
Él no tiene que pagar facturas Jordi, me dice. No tiene nuestros problemas ni nuestra conciencia. Y siempre sonríe alegre. Kim no está segura de que sea más desgraciado que nosotros.

Gràcies Jordi per viure-ho i compartir-ho.

Espectacle itinerant i FORMATIU




El grup de persones que està formant la Kim, juntament amb l'associació Bivamuntuyo, realitzen un espectacle itinerant als pobles veïns dues vegades al mes. Amb els balls i la representació d'una obra de teatre, obtenen l’atenció de tots i expliquen la importància d'una correcta alimentació. També els transmeten la necessitat d'acudir a la unitat de nens desnodrits que Kim Vogel té en kyotera. Encara hi ha la creença en curanderos i tractaments miraculoses.


Molt bona feina...

UNA MICA D'UGANDA

PROJECTE DE DESNUTRICIÓ INFANTIL

La Kim continua gestionant la unitat de desnutrició infantil al centre mèdic de Kyotera. Gràcies les seves contribucions es garanteixen les medicines i els aliments tant necessaris per remuntar aquests petits supervivents. Es molt complaent veure com els infants, amb un final tràgic segur, es recuperen a poc a poc i finalment aconsegueixen marxar en un estat de nutrició normal. En el mateix hospital s’estan impartint cursos per educar a les famílies i sobretot a les mares, en una nutrició correcta.



Entrevista a la nostra voluntària

No us perdeu la fantàstica entrevista que li fa UDARE a la Cris.


VISITA DE LA KIM A CASA NOSTRA

El passat juny ens va visitar la Kim a Sant Antoni per passar uns dies amb nosaltres. La vam cuidar com una reina... s'ho mereix tot!

Si vols veure alguna foto de la seva estada mira el muntatge de fotos que hem penjat al Facebook.



https://www.facebook.com/activasolidaria/videos/vb.212733072255999/371036879758950/?type=2&theater

Històries reals

Des de "Rakai Community Based Health Project" ens arriben aquestes reals i triste notícies, que per desgràcia passen massa vegades ...
Ha succeït a la unitat de desnutrició de l'Hospital de Rakai, del qual Kim és la fundadora i en el qual no hi ha dia que vagi a tenir cura dels nens.
La foto que veieu són dos germans, de part de mare. El de l'esquerra, és el nen, té 7 mesos i és el fill de l'actual pare. La de la dreta, la nena, de 3 anys, i la que va ingressar a la unitat de nens desnodrits.
La diferència entre ells salta a la vista, el nen està ben alimentat, però la nena... el seu padrastre no la vol, no l'estima, no li presta atenció i tampoc la vol alimentar.
Passats tres dies de tractament, el pare va recollir a la mare i als nens de l'Hospital. Massa d'hora, el tractament acabava de començar per la petita.
Trista història en la qual lamentablement no es pot fer res.


Nova piki-piki per fer arribar l'ajut alimentària a tothom

Mireu! Heu vist la nova adquisició? Una moto amb pick up amb remolc !!!
Amb aquesta moto, que la durà el millor xòfer del món, en Ronnie, es podrà duur els aliments conreats al camp cap a l'Hospital.Els hi facilitem molt les coses i amb molts menys viatges. 
Aiixò ha estat possible gràcies a la vostra col·laboració i donacions! 
Gracies, gracies i gràcies!! 
Continuem, no us sembla?




Ja tenim el panís per poder fer farina

La construcció del molí de panís ja ha acabat!
Siii... una altra construcció funcionant. 
El projecte continua ajudant i amb molta força!!




Alguns dels projectes actuals





Salvant les vides dels més petits

Us presentem en Kizza.

A la primera foto el podeu veure els primers dies que va ingressar a l'hospital, on la Kim hi te la secció de nens desnodrits. A la segona foto, en Kizza després de 8 setmanes totalment recuperat i a casa seva.

Sabem que no arreglarem en món ni Uganda. Ni tan sols aquesta petita regió del sud del país. Però aquestes petites i alhora grans coses, són les que ens fan seguir endavant.

I tu, que en penses?





Uganda en bicicleta (II) - CRIS

Aquí teniu la segona part del relat de la Cris. És molt recomanable... Ens transmet les seves sensacions i fa posar la pell de gallina.




UGANDA 2014

Degut a la impossibilitat d'anar a Uganda aquest any, en Coris ha muntat el viatge conjuntament amb l'agència ÈXODE. Hi ha la possibilitat d'escapar-s'hi per lliure també. Si algú vol anar-hi en grup que consulti aquest link: 




Uganda en bicicleta (I) - CRIS

Com sempre la Cris ens fa partíceps de les seves aventures i sensacions. Aquest cop a sobre d'una bici per terres Ugandeses:




D'aquí res ja en serà una realitat

El centre de producció de crema de cacauet segueix avançant.













CREMA DE CACAUET

Recentment  a UGANDA ens acaben de donar una beca per produir la nostra pròpia crema de cacauet. Juntament amb l'associació local BIVAMUNTUYO, la Kim començarà a produir i comercialitzar aquest producte. La crema de cacauet és l’aliment bàsic per recuperar nens desnodrits i donar-los tots els nutrients alimentaris per sobreviure.


Què fa la KIM en l'actualitat?


Després de 6 anys de dedicació, iniciativa, esforç i constància, la Kim està fent una gran feina amb la gent de la comunitat. El projecte per ajudar als nens amb problemes de malnutrició cada cop agafa més forma i engloba diferents aspectes, per tal de que, a la llarga, la gent de la comunitat acabi essent autosuficient.

TREBALL COMUNITARI
Formació i divulgació del projecte a les famílies de la comunitat
Cada dimecres, l’equip de la Kim, format per un regidor, un nutricionista i un mediador local, es desplaça a diferents indrets de la regió per tal de fer formació sobre com detectar problemes de malnutrició, com millorar l’alimentació dels infants, la importància de la lactància materna, entre d’altres i, alhora, es fa difusió del projecte.
House visits
Cada dijous es fa un seguiment de nens que han patit problemes de malnutrició. El monitoratge consisteix en revisar l’estat de salut del nen, a través d’observació directa i parlant amb la família. A més es reparteixen aliments supletoris (llet, ous, sucre, peix) i/o roba, en cas de que sigui necessari.

HOSPITAL DE KYOTERA
La Kim disposa d’una sala amb 6 llits per a nens amb malnutrició de l’hospital de Kyotera, el més pròxim a la zona rural on ella treballa. Tots els nens que arriben amb problemes de malnutrició els ingressen en aquesta habitació on les famílies paguen un preu simbòlic per l’estança.

Les famílies que arriben s’han d’estar un mínim de dues setmanes a l’hospital, que és el que poden tardar a recuperar-se els nens amb problemes de malnutrició poc greus. La persona que acompanya el nadó és la responsable de canviar-lo i alimentar-lo i, durant l’estança  a l’hospital, rep formació de com fer-ho. L’hospital disposa de cuina, on els familiars poden preparar els àpats als seus nens.
Els nens que presenten simptomatologies més greus són enviats a l’hospital de Masaka, on tenen més recursos mèdics a qui la Kim continua fent seguiment i donant suport econòmic.

L’HORT
Fa prop d’un any que la Kim va poder comprar un terreny de 7 hectàrees. Allà s’hi cultiven diferents fruites i verdures per tal de proveir menjar a les famílies ingressades a l’hospital de Kyotera. A més, hi ha porcs i possiblement en un futur hi posin gallines, vaques i cabres.
Per a generar ingressos i fer el projecte autosostenible, s’han plantat cafeters, s’està iniciant un projecte de producció de mantega de cacauet i es preveu obrir un mercat setmanal per vendre els excedents a la població local.

Actualment hi treballen vuit persones, cinc de les quals són dones que han tingut fills amb problemes de malnutrició. Totes elles reben un salari setmanal que els ajuda a tirar endavant les seves famílies.
Aquest projecte s’ha inspirat en una iniciativa que està portant a terme una altra ONG a Masaka, on han reproduït un ideal de casa autosostenible i del qui la Kim rep assessorament.

JA HEM ARRIBAT D'UGANDA!

JA SOM AQUÍ! Ha anat moooolt bé!



Podeu anar fent boca al Facebook de l'associació:
https://www.facebook.com/activasolidaria

Aquí teniua una primera recopilació de fotos:

El relat de la CRIS (Part 1)

Una història i unes sensacions molt ben expressades:



Gràcies Cris!




Non Stop!

La Kim continua amb el principal projecte d'introduir les families en el cultiu per sobreviure i generar excedent. Segueix posant recursos per augmentar la producció i la qualitat dels aliments.

També ha començat a fer xerrades per ensenyar a les families a eliminar la malnutrició infantil. D'aquesta manera, amb ajuda dels autòctons, estan reduint la mortalitat de molts infants.



FOTOS VIATGE UGANDA 2012

Aquí us deixem les fotos que ens ha fet arribar la Cris. En elles hi podeu veure els darrers projectes que s'estant fent.
UGANDA 2012

Gràcies Cris!

CONTRIBUCIÓ ALS OJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL•LENNI

Les NACIONS UNIDES han definit els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Com a resultat de la Cimera del Mil·lenni i amb l’objectiu de fer combatre la pobresa mundial, s'ha definit un total de 8 objectius que es van marcar la fita de ser assolits abans de 2015.

Des d’Activa Solidària i amb les activitats que està desenvolupant la Kim a Uganda, sobre terreny, sestà treballant activament per a assolir molts d'aquests objectius.


ERRADICAR LA PROBRESA EXTREMA I LA GANA



EDUCACIÓ BÀSICA UNIVERSAL
 IGUALTAT D’OPORTUNITATS PER A HOMES I DONES
 REDUIR LA MORTALITAT INFANTIL
 MILLORAR LA SALUT EN LA MATERNITAT
 AVANÇAR EN LA LLUITA DEL VIH/SIDA, LA MALÀRIA I ALTRES MALALTIES
 ASSEGURAR UN MEDI AMBIENT SA I SEGUR
ACONSEGUIR UNA SOCIETAT GLOBAL PER AL DESENVOLUPAMENT



Clikca sobre l'enllaç per ampliar la nostra contribució:

MES PROJECTES

1.- SALA PER A NADONS DESNODRITS

L’Hospital de Kyotera (poble a 11km de casa de a Kim) ha cedit una antiga habitació de maternitat per atendre nens greument desnodrits i recuperar-los per a poder tornar a les seves cases. També es forma a les mares per alimentar correctament als nadons. La Kim es fa càrrec de les despeses dels medicaments.
 

 
2.- TERRENY COMUNITARI

Hem adquirit un terreny que s’ha habilitat per a plantar-hi productes de primera necessitat. Cadascuna de les famílies seleccionades te assignada una part de la parcel·la. Amb els productes obtinguts poden alimentar a tota la família i l’excedent el poden bescanviar  per altres productes bàsics. S’hi ha construït una caseta per guardar el material i s’ha contractat un vigilant (el forat de la foto és el clavegueram).
 

PROJECTES 2012-2013

Construcció d'un pou d'aigua.- "L'aigua és vida". Aquesta frase agafa el seu sentit més literal a l'Àfrica (sobretot en època seca). Per poder gaudir d'aquesta han de caminar quasi un kilòmetre a diari i transportar amb ells una pesada marranxa d'aigua. 
Acollida de nens.- Des de que la Kim es va quedar a Uganda s’ha convertit en el referent de les famílies de la zona que, acudeixen a ella quan els seus fills es veuen greument en problemes com és el cas de la Beyoncé (imatge). La Kim s’intenta fer càrrec de les despeses hospitalàries i mèdiques, seguiment...

House Visits.- Consisteix en anar casa per casa a localitats remotes per ajudar a les famílies amb nens desnodrits. Se’ls hi facilita alimentació bàsica, formació i es fa un seguiment dels infants. L’any 2012 s’ha pogut construir una casa orfenat gràcies als donatius recaptats.

Compreses.- La organització AFRIPADS confecciona compreses reutilitzables amb treballadors locals i amb preus de venta accessibles. Això permet que les joves puguin assistir a l’escola amb normalitat durant el període i en millorar la seva formació.

Projectes  BFFF Àfrica.- Es col·labora amb aquesta entitat local en la construcció de cuines de tova(fang) a les cases de zones rurals. Aquestes cuines redueixen la desforestació i eviten greus problemes respiratoris, entre d’altres actuacions.

Escola St Paul Kaaso.- La Kim subvenciona les despeses educatives d'alguns nens. Es fan actuacions amb voluntariat i s’hi canalitzen donatius per facilitar medicaments i altres.

Voluntariat.- S’està començant a gestionar grups de voluntaris per apropar-los a la realitat africana. Això es fa "in situ" a través dels projectes que la Kim està portant a terme.

Malària.- El 2012 s'engega un projecte a través de la planta Artemisa. Aquesta  actua per  disminuir els efectes devastadors de la malària.

Nou BLOG d'artesania de l'Alex

Tenim una artista entre nosaltres. La Alex ens ofereix un seguit de productes fets a mà inspirats en Àfrica. Són una pasada i estan mooolt bé de preu. Us animem a visitar el seu blog i a col·laborar en lo poc que pugueu.

.
ALEX: Fa temps que utilitzo el meu temps confeccionant artesania. Faig targeters ètnics i espelmes de coco i fruita de la passió, tallades i pintades a mà.

La nova llar de la PAULINA

Molt a prop de la casa de la Kim, hi ha una senyora gran que, amb les dificultats que l’envolten i la falta de recursos, s’està fent càrrec de nens orfes. Vam anar amb la Kim a visitar-la. Ella cada setmana l’ajuda com pot. Li porta llet i farina de peix perquè els nens que cuida tinguin la possibilitat d’ingerir proteïna. Aquesta senyora, vivia amb els nens orfes, uns set o vuit aproximadament en una petita casa de fang i palla.


A la Kim li va semblar molt bona idea, que es destinés part dels diners recaptats per la Cris en fer una casa una mica mes digna, i així es va fer. Al poc temps, la Kim va moure tot el necessari per començar la construcció del nou orfenat. Com diu la Kim, la senyora està tan contenta amb la seva casa nova... mai havia vist a algú tan feliç, cantava i donava les gràcies tota l’estona amb llàgrimes als ulls.

Gràcies Cris !!











KIM: I just want to show you how amazing work you did with your donation. Tthe woman was so happy when i came to see her new house. i never saw somebody so happy, she was dancing and saying thank you all the time. Tears were in her eyes. Thank you cris for making somebody so happy and giving her a stable house.


REUNIO AMB ELS NOUS COMPONENTS DE LA ONG

Durant un cap de setmana ens vam trobar amb els components del grup que aquest darrer Octubre van anar a Uganda. Tots ells van conèixer sobre el terreny la realitat d’aquest país i sobretot la realitat de la Kim.


Ens va transmetre un munt de sensacions molt especials. La Alex, la Cris i la Núria ja formen part d’aquesta família que té com a objectiu ajudar als més desfavorits de la regió de Rakay a través de la Kim.

D’aquesta trobada en varen sortir moltes idees i projectes. Properament les anirem desenvolupant i en farem difusió.


Cris, Alex i Núria... Benvingudes!

REFLEXIONS D'UN VIATGE SOLIDARI

Mil y una paraules em venen al cap per intentar explicar lo viscut allà, però més són encara els motius que us puc donar per tornar a marxar. Ja no es tracta només de solidaritat, és més gran, és quelcom recíproc, vital. És...

La interacció entre una mirada perduda i altra que l’acull desinteressadament.
La capacitat d’estar tots amb tots i per a tots.
La contínua sensació de presenciar per tots els racons que les persones són essers humans i germans.
La força gravitatòria, l’aleteig de papallona que són la Betty, la Babyria i la Rosah.
La autenticitat del petit gran Peter.
La tendresa i la qualitat quasi infinita d’en Julius.
El carisma y simpatia incessant d’en Sunday.
La mirada penetrant i alhora humil d’en Joseph.
La senzillesa y amabilitat que caracteritza a la Katy.
Les mirades del Derek, Frank i Wilson plenes d’interrogants, de curiositats.
La brisa y la posta de sol que transmet la aura de la Teacher Bonny.
La garra d’acer de la petita Beyonce que la manté lligada a la vida.
La valentia del Ivan, amb les seves ganes de viure dins un caparrot pesa massa.
Els sentiments reals, la mirada sincera i sense condicions d’en Ronnie.
La puresa de la Yaya Rosah que la fa brillar com els diamants.
La màgia de tota la gent del St. Paul Kaaso School.
La força negra i la perseverança blanca que és la Kim Vogel.



Ells no són una experiència, ni els efectes colaterals d’un viatge a l’Àfrica, ni molt menys unes pàgines del llibre de la meva vida.



Ells són les flors del camí empedregat, la clau que obre totes les portes que trobo pel trajecte, l’epicentre dels meus actes i pensaments, la energia que flueix i connecta amb els meus sentits perquè tot això us pugui dir.



Gràcies Alex

LA KIM CONTINUA AMPLIANT LA FAMILIA















Un matí va aparèixer una noia d'uns 20 anys amb la seva filla d'una mica més d'un any. Es va presentar a la porta de la casa de Kim demanant ajuda per a la seva filla que estava molt malalta i de fet ho estava. Patia una severa mal nutrició: tenia les parpelles i les cames molt inflades. De fet els ulls no podia obrir-los i estava molt molt prima. Ni tan sols era capaç de plorar quan Kim li tocava les cames que devien fer-li molt mal; això que es recargolava de dolor. A la mare l'havia abandonat el seu marit, ella no tenia feina i la família era molt pobre. Únicament alimentava la nena amb tè, ja que no produïa llet per poder donar el pit. La nena portava 5 mesos malalta i la mare tan sols l'havia portat al curandero del poblat. Aquest li havia fet un tall horrible al peu que estava contínuament drenant.

Aquell mateix dia la Kim va decidir portar-lo a l'hospital de Masaka a la unitat de malnutrició. Aquí es van quedar la mare amb la nena durant un temps. Amb els medicaments adients i la alimentació correcta la nena ha millorat moltíssim.

Gràcies a al Kim ara la Byoncé ja té els ulls oberts!

QUI ES LA KIM




Nou vídeo de presentació i declaració d'intencions de la nostra KIM (Subtítols en castellà)

Especial agraïment a Maria del Pilar García Sánchez.

HEM SORTIT A TV2


Aquest mes de setembre han emès de nou els dos programes de “Acción Directa” on sortim en el viatge a Uganda de l’any passat.

Aquesta vegada també l’ha vist força gent i han enviat un munt de e-mails per col·laborar. La gent vol participar i sobretot viatjar. Haurem de muntar un Charter per anar-hi tots.

Per si algú se l’ha perdut... el teniu aquí al costat (columna de l'esquerra).