REFLEXIONS D'UN VIATGE SOLIDARI

Mil y una paraules em venen al cap per intentar explicar lo viscut allà, però més són encara els motius que us puc donar per tornar a marxar. Ja no es tracta només de solidaritat, és més gran, és quelcom recíproc, vital. És... 


La interacció entre una mirada perduda i altra que l’acull desinteressadament.
La capacitat d’estar tots amb tots i per a tots.
La contínua sensació de presenciar per tots els racons que les persones són essers humans i germans.
La força gravitatòria, l’aleteig de papallona que són la Betty, la Babyria i la Rosah.
La autenticitat del petit gran Peter.
La tendresa i la qualitat quasi infinita d’en Julius.
El carisma y simpatia incessant d’en Sunday.
La mirada penetrant i alhora humil d’en Joseph.
La senzillesa y amabilitat que caracteritza a la Katy.
Les mirades del Derek, Frank i Wilson plenes d’interrogants, de curiositats.
La brisa y la posta de sol que transmet la aura de la Teacher Bonny.
La garra d’acer de la petita Beyonce que la manté lligada a la vida.
La valentia del Ivan, amb les seves ganes de viure dins un caparrot pesa massa.
Els sentiments reals, la mirada sincera i sense condicions d’en Ronnie.
La puresa de la Yaya Rosah que la fa brillar com els diamants.
La màgia de tota la gent del St. Paul Kaaso School.
La força negra i la perseverança blanca que és la Kim Vogel.

Ells no són una experiència, ni els efectes colaterals d’un viatge a l’Àfrica, ni molt menys unes pàgines del llibre de la meva vida.

Ells són les flors del camí empedregat, la clau que obre totes les portes que trobo pel trajecte, l’epicentre dels meus actes i pensaments, la energia que flueix i connecta amb els meus sentits perquè tot això us pugui dir.


Gràcies Alex